Actualités

Als qui no coneixen la importància d’aquesta encantadora població del Vallespir, us diré que la seva fama ens arriba quan al novembre de 1926 un grup de guerrillers encapçalats per Francesc Macià, amb dues columnes pretenien des de Prats de Molló creuar la frontera que separa la Catalunya francesa i espanyola i anar avançant fins a Olot i a partir d’aquí proclamar la República Catalana. La cosa no va anar bé perquè abans de començar un talp que tenien entre les seves files va avisar a les autoritats espanyoles i tot va quedar en un cúmul d’intencions.

13 anys més tard, la localitat del Vallespir també seria protagonista en el final de la Guerra Civil espanyola, perquè des del Coll d’Ares fins a Prats de Molló van arribar quasi cent mil refugiats caminant per uns camins i sendes anomenades la Ruta de la Retirada. Els habitants de Prats de Molló van rebre i assistir els refugiats catalans que anaven arribant, els germans catalans del sud que havien patit tant i tant.

Avui 25 d’abril, dia emblemàtic al País Valencià, dia en que Johan Cruyff hauria fet 79 anys i dia en què fa dotze anys perdíem a Tito Vilanova, he tingut l’honor de fer la conferència Temps de Foscor a Prats de Molló. Era a la tarda, després del partit del Barça a Getafe, però no podia deixar córrer l’oportunitat de llogar una petita caseta rural des de divendres a diumenge, perquè l’indret s’ho val.

El meu primer objectiu era recórrer dissabte al matí la ruta de la retirada des del Coll d’Ares fins a Prats de Molló, simplement per intentar valorar l’esforç de tota aquella gent que la va fer en altres circumstancies al febrer de l’any 1939. I volia valorar-ho una persona com jo, sense massa problemes comparat amb “ells”, amb un sou que em permet viure còmodament i sabent on anava, on arribaria i que tenia una dutxa i un dinar en arribar. Molt al contrari que aquella pobra gent que va abandonar companys, amics, cases o el que fos i, el més important, sense saber ni què es trobarien, ni què seria d’ells, ni què menjarien quan se’ls acabessin els recursos.

I aquesta segona part de la conferència, que a molts és la que menys els agrada però per a mi és la que més sentiment i agraïment guarda en sí mateix, és la que tocava en un lloc emblemàtic com aquest. De la mateixa forma que gràcies a aquells lluitadors per la democràcia i la República avui en dia jo puc viure “còmodament”, també haurien de donar les gràcies, els ben pagats jugadors del FC Barcelona, a tots aquells que, gràcies al seu esforç i al seu ingeni en enganyar la dictadura, han fet que avui en dia siguem el millor club esportiu del planeta i que ells mateixos puguin presumir de vestir aquests patits colors al llarg de la història. Però ho saben i ho valoren? Pot ser els qui ho tenen més mamat a casa sí. Dels altres dubto.

A banda de fer la caminada, també calia anar a veure la casa del President Macià i posteriorment amb aquest sentiment intern posar-me al davant de quasi setanta persones que han acudit al Nouveau Cinema del poble. I he fet la conferència en català, íntegrament, sense que ningú es mogués, sense que ningú es perdés cap detall. I hi havia algun jove que no ho entenia i entre emocions l’avi que estava al costat li ho traduïa. “ Escolta Martin, quan faci la tercera part promet-me que almenys m’entendràs”- li comentava en acabar la conferència i en francès a un jove de 24 anys que havia acompanyat el seu avi.

Sincerament, amics i amigues. Si estimeu aquest país, si valoreu la nostra història, no deixeu de passar una cap de setmana a Prats de Molló, simplement perquè si us assalta algun dubte sobre “Nosaltres els catalans”, s’esvairà molt aviat. A més podreu gaudir de natura, història per totes les raconades, catalanitat i sobretot, molta molta amabilitat, com aquella que van tenir aquells quasi tres mil vilatans quan van veure baixar pel Coll d’Ares milers de germans catalans fugint d’una mort segura i que necessitaven ajuda de tot tipus. I tant que la van donar… I sincerament, no se com s’ho van fer.

Moltes gràcies al Bernat Boixedas, president de la penya, moltes gràcies a l’alcalde Claudi, per totes les atencions que hem rebut i a l’espera de fer la tercera part. I aleshores visitarem el castell. Per molt que la construcció del qual no porta massa bons records als nostres amics. Almenys als qui coneixen la història.

Que passeu un bon diumenge.